I per als que vulguin remenar coses més culinàries, aquest enllaç la cuina tradicional dels pirineus i postres
1. JOSEP CARNER
Primer jugador: Sebastià alzamora
Josep carner: el príncep a la picota ( Sebastià Alzamora, suplement de cultura del diari Avui, 18 de març
Fragment de l'article:
Sebastià Alzamora
Es possible escriure poesia en català sense ser carnerià? Ho dic perquè crec, senzillament, i considerant el conjunt de la seva obra, que Josep Carner és un poeta mediocre que ha estat sobrevalorat per una part de la comunitat literària catalana d'una forma gairebé inexplicable i fins a extrems del tot risibles......... ( La resta del text continua al link de l'article)
Segon jugador: "Estic sorprès" Joan Vinardell i Comas/ Bústia del lector/ Diari Avui- 25 de març
He llegit amb sorpresa l'article de Sebastià Alzamora Josep Carner: el príncep a la picota. El conjunt és un enfilall de desgavells que demostra que o bé no s'ha llegit Carner o no té sensibilitat per a la poesia. És curiós que digui que el model de llengua de Riba en la traducció de l'Odissea fa empal·lidir el model de Carner. Aquest va fer un model noucentista, amb dos mil neologismes, que ha inventariat el llibre de Loreto Busquets, però el de Riba encara és més difícil, i es necessita un nivell d'alta cultura per seguir-lo. Per tant, no es tracta d'un llenguatge planer, i es veu que el Sr. Alzamora no se n'ha adonat.
Demostra poc coneixement de l'obra carneriana destacar només tres llibres, "parcialment valuosos" segons ell, que són Ofrena, que al capdavall és una antologia de llibres anteriors, i Lluna i llanterna, que no són versos propis sinó traduïts del xinès.
El súmmum de la insensibilitat poètica és dir, com fa Alzamora, que Nabí és "un nyap il·legible". Es veu que no té mètode per saber-lo llegir o no sap prou català. Hi ha moltes més coses a l'article, com les esotèriques referències als seguidors de Carner, dels quals només anomena Gabriel Ferrater, i els acusa d'imposar "una línia estètica excloent". No sé d'on ho treu. Hi ha poetes, com Margarit, David Castillo o els més joves, que no tenen res a veure amb Carner i als quals ningú no els ha imposat cap línia.
Finalment, és una pobra argumentació intentar carregar-se Carner amb opinions de Josep Pla, el qual va ser un gran memorialista però mai no va pretendre ser ni crític literari ni teòric de la literatura.
Joan Vinardell i Comas
Barcelona
Tercer jugador: Bernat Puigtobella /Diari Avui- 26 de març
fragment:
"De la vaca cega a la mula morta". Bernat Puigtobella
(perquè per molt que qualque pic no ho sembli,
res no existeix que no valgui la pena)
'La mula morta', Sebastià Alzamora.
Benvolgut Sebastià,
He llegit estupefacte l'article Josep Carner: el Príncep a la picota (AVUI, 18-3-02) que has dedicat al poeta Hèctor Bofill. No sé si el teu rampell ofuscat respon a una lectura real de Carner o a un crit de guerra entre poetes, però m'agradaria explicar-te per què penso que Carner (que, per altra banda, s'aguanta i es defensa tot solet) és important i per què no te'l pots carregar impunement a garrotades com si fossis l'home de cromanyó. Crec, primer, que en cap país del món s'ha exigit mai a un poeta que defineixi el model de llengua. Els poetes sou legisladors i cada poeta se sap la seva llei, poètica i/o moral, i el seu delicte. Sembla que en aquest país, en què els poetes s'han hagut de reinventar la llengua a cada generació, fem sempre un pas endavant i tres endarrere........(La resta del text continua al link de l'article).
Quart jugador...... i van 4. Joan-Anton Oriol Dauder "Terrorisme literari"
He llegit a la secció Diàleg (AVUI, 18-3-2002) un article de l'escriptor Sebastià Alzamora titulat Josep Carner: el Príncep a la picota. L'articulista ataca de manera ferotge la poesia de Carner, a qui qualifica de poeta mediocre, tot afirmant que Nabí és un nyap il·legible (en això ni tan sols és original, perquè no fa res més que repetir el que ja havia dit Carles Riba). Només diré que no hi ha res més subjectiu que el judici estètic, i recordaré que a Virginia Woolf no li va agradar l'Ulisses de Joyce; Wittgenstein i Tolstoi eren antishakespearians; Salieri odiava Mozart; Carles Riba no va pair el Nabí de Carner, igual que Alzamora, el qual té tot el dret a dir que no li agrada la poesia de Carner, de la mateixa manera que un servidor, per exemple, podria afirmar que no li complau gens ni mica el sonet núm. I de Salvatge cor, de Riba, perquè el trobo sexofòbic i absolutament carca; però em guardaré molt i molt de desqualificar globalment la poesia de Riba. I pel que fa al gust personal d'Alzamora, a qui "no li importa que un poeta no domini la llengua, sinó que ha de violentar-la", és una mala lectura de l'estructuralisme (per exemple de Jean Cohen). Que la poesia és un antillenguatge és cert, però que alguns grans poetes no han dominat la llengua és fals. Per crear un antillenguatge, és a dir, un llenguatge poètic, és condició sine qua non el domini de l'idioma. La poesia, com deia Mallarmé (i ratificava Gabriel Ferrater), no es fa amb idees, sinó amb els mots. D'altra banda, buscar suport, com fa Alzamora, en unes paraules de Josep Pla per posar a la picota Josep Carner és terrorisme literari. Tothom sap (llevat de Jaume Vidal Alcover, que ho ignorava) que Pla era un gran prosista, però de poètica no en sabia un borrall.
Joan-Anton Oriol Dauder
Badalona
Cinquè jugador. Teresa Amat: ¡Les enfants terribles au pouvoir!
Tot i que ja tinc una edat, no hi ha cap dia que l’amenitat del nostre aparentment avorrit país deixi de sorprendre’m. Ja se sap que cadascú mira d’apaivagar els seus neguits com bonament pot, però és divertit de veure com algú a qui ha tocat un carreguet politicocultural en aquesta tómbola nostrada, intenta desfogar-se de vés a saber quina mala consciència fent-se l’entremaliat en les pàgines d’un diari. Devia pensar: ¿com puc mirar d’épater la lletraferidura local?; mira, ens acarnissarem amb Carner –molt dolent l’acudit, ho admeto. .........
Teresa Amat
Martorell
Sisè jugador - Sam Abrams: "Que la somio completa"/ avui- 31 de març
Abans d'entrar directament al tema d'aquest article voldria felicitar des d'aquí Sebastià Alzamora per la valentia de les seves opinions contundents, com volia Nabokov, sobre l'obra de Josep Carner. En definitiva, va expressar amb mots vehements el que molta gent pensa i no gosa dir, però, això sí, ventila a bastament fora de les càmeres, a les sobretaules, en els passadissos, a les barres o per les cantonades...... ( continua a l'enllaç)
Setè jugador. Enric Sòria: "Jonàs i la Balena (alegre)
S ebastià Alzamora, que per a mi és un dels poetes més lúcids (i atrevits) del moment, n'ha fet una de bona, dient el que pensa de Josep Carner. No crec que li ho perdonen, com no li ho perdonaren a Xavier Bru de Sala. El to del debat, l'ha donat una carta que sosté que Alzamora no en té ni idea de llegir ni d'escriure, i poc menys que li perdona la vida, alhora que malentén els seus arguments de forma llastimosa. .............
Vuitè jugador. Àngel G. Solé: "Ganes de tocar el voraviu
No m'agrada posar ningú en un altar, ni tampoc comparteixo l'esport nacional de carregar-se figures consagrades de la nostra literatura. Aquest país nostre, petit i mesell, ple de capelletes i envegetes, és ple de gent que, fanàticament, va d'un extrem a l'altre. Per vanitat o per fer-se veure o per tenir un nom, hi ha qui se serveix de la provocació i genera debats estèrils que no condueixen a res......
Novè jugador.Jaume Subirana: "Escapçar un fantasma, esberlar un carne" / avui, 4-4-02
Si un carner és, a més d'un armari de cuina i d'un vas sepulcral, un piló per tallar la carn, dies enrere aquestes pàgines van veure resplendir una destralada de l'escriptor i delegat del llibre Sebastià Alzamora, que posava Josep Carner i la seva poesia precisament a la picota. Cadascú té el seu gust i tots el dret a quedar-nos tranquils, vaig pensar. Però ara també Sam Abrams, comentarista afinat de l'actualitat poètica, s'afegeix al cor amb un altre article ("Que la somio completa", AVUI, 31-III-02) que conté alguna afirmació que ja no em sé estar de replicar.....
Ada Castells/ Quan Carner somriudes del paradís /6 d'abril 2002
Sebastià Alzamora/Encara a l'entorn de Josep Carner (amb el vostre permís)/avui 6 d'abril 2002
Enric Casasses/ Del principat poètic/ avui 11 d'abril
Bernat Puigtobella/De la justícia poètica:La polèmica de l'AVUI sobre Carner ha disparat la venda de 'Nabí'/avui 18 d'abril
Maria Abellà/Carner, l'enverinador/avui 18 d'abril