|
cromets #autors remenats
|
|
Dissabte, 19 de juny "La guerra dels cornuts": El Guerra i pau català Joan- Daniel Bezsonoff ens descobreix quina va ser la participació dels rossellonesos en la primera guerra mundial. Acompanyarem el seu protagonista, Alexandre Pagès, per les trinxeres franceses fins que cau ferit. El seguirem en la missió d'espionatge que el portarà a Barcelona, on serà testimoni dels somnis d'un grup de catalans que s'allistaran a la Legió estrangera amb l'esperança d'obtenir la Independència de Catalunya. La guerra dels cornuts intenta explicar-nos les actuacions d'algunes les figures més destacades de la societat catalana d'aquell temps. I, com tota novel.la que vol entretenir el lector, hi ha també una història d'amor. La d'un rossellonès que ens recorda que fora de Catalunya també és parla català "A cada moment, malgrat els meus esforços per passar desapercebut, em demanaven si era mallorquí. D'altres em feien del Pallars. Un cambrer del cafè Colón em va ofendre, complimentant-me per la qualitat del meu català. Si el català de l'Empordà ja es diferenciava bastant del nostre, el dialecte de la capital no deixava de sorprendre'm. Una minyona era una criada; un noi un minyó; les calces una peça de roba interior femenina, el bacallà la juliana. Quan parlaven de la jove, pensaven en la nora i no en la promesa. Un bordegàs no designava un bastard... De fet, tret de qualques erudits i de tres capellans, el Rosselló només els evocava una artèria de l'Eixemple. Ara bé, la gent em tractava amb una amabilitat "preferencial", fent-me sentir que jo era un foraster, un cosí de província que tornava a tenir relacions amb la família..." Joan- Daniel Bezsonoff. La guerra dels cornuts. Ed Empúries. Pag 71 començament de la novel·la |
|